La casa que vull

Unes bigues i sostre baixet de dos aiguavessos. Una habitació a les golfes i sabates del 46, desparellades. Un bany amb finestra i dutxa de rajoletes de color blanc. Tavalloles de promoció del C., olles de S. i estores grans de colors i que no combinen. Els llençols que ens varen dur els Reis. La tetera vermella. Els estris manufacturats per al tofu i la torradora de berenar els diumenges a deshora i dins el llit. Els Manel, Glisando, Clara Andrés o els Ataque, que tenen nou disc i tu, malgrat tot, hi ets. Els llibres -el "poemo"-, Vicent, Damià, M.M.M.. Els records de Ll., els de 9 anys. Danaë a la capçalera del llit, la roba sempre per plegar, els dinarets de calent i els sopars vegetarians... Mmmm, les teves ensalades! Una butaca: la butaca de llegir. El sofà, Martín Hache, Crazy, Fellini i "La princesa prometida". La gelera amb dues tomàtigues i formatge blanquet, i al rebost, pa, oli de la cooperativa, i una botella de vi.
La casa ideal que vull no té exigències arquitectòniques i em puc fer meva qualsevol casona o cau de bruixes. Li perdonaré que no tengui la gran majoria de coses que tenen la gran majoria de cases i me la podré fer igualment meva. Però a la casa que vull no puc perdonar-li una, només una, cosa. A la casa que vull no li perdonaré que no tengui amagats els teus bolígrafs especials pertot arreu i les taques de tinta negra a les cortines i a la meva camisa preferida. A la casa que vull hi ha d'haver un lloc per a tu.

Mèu, fa la mixeta.

Aquí teniu un nou descobriment, si és que no coneixíeu ja Maria Coma. A veure si us vénen, com a mi, ganes d'adoptar moixons. O eren ganes de ser adoptada???

PP (que entendrem que vol dir post post): No sé per quina raó no he pogut penjar el vídeo directament al blog, així que almenys us envii l'enllaç. Ho seguirem intentant.

No tots els mecanismes

Puc fer tot el que vulgui. Em moc com un mòbil perpetu i desafii la llei de la termodinàmica perquè sé que quan jo ho decideixi, restaré immòbil. La temperatura d'aquest cos meu és d'estat febril i em plau de divagar en altres cossos que intercanviïn amb mi energia i impulsin aquests 54kg amunt i avall d'aquest quart creixent de lluna, des d'on he perdut les sabates i em gronx amb un gat que vol moixaines. Si em dius vine, vénc. Si fa fred, mantes; si calor, gel. Si rialles, tacte; si tacte, pell. Resistència fallida. Una làmpada encesa que no cal apagar i dues bombetes a punt d'explotar.

Nits especials

¿No ves que lo nuestro es raro?
Sigue intacto en mil pedazos
y no logra romperse.

Respira ileso en sus estados graves,
tanto hablar del fin
que ahora apenas duele.

Y aun así, te reirás,
volvería a revivirlo sin dudar.

Podría ser tan fácil, sería espectacular,
si fueran reversibles aquellas noches de incendio.

Más noches reversibles para saborear
las horas más humildes con un placer más intenso.

¿No ves que si hemos perdido
hemos ganado historias que contar?
Más que algunos tienen.

Recuerda que si caímos en picado
es porque a veces fuimos nubes con la mente.

Si pudiera transformar nuestras noches
en un ciclo sin final.

Podría ser tan fácil, sería espectacular,
si fueran reversibles aquellas noches de incendio.

Pero eso es imposible, el tiempo ganará,
entonces sólo espero que cuando vuelva a sonar
tú pierdas la vergüenza y grites oh, oh, oh ...
grites oh, oh, oh ...

Creo que voy a empezar a romperme, oh, oh, oh ...
grites oh, oh, oh ...
Y ya no me importa que mire la gente.

Oh, oh, oh ...
Creo que voy a empezar a romperme, oh, oh, oh ...
Creo que voy a empezar a romperme, oh, oh, oh ...

Petits tresors

Salives. Ets golosa i desemboliques el caramel que fas passejar i bellugar-se per la llengua. Una escalfor et regalima coll avall, i en arribar al ventre, sents voleiar unes papallones que et fan viure -i amb erra.

Alerta, no et confonguis, no sé de què fan olor els núvols ni tenc la regla, però avui la felicitat té gust de xupa-xups i celebr que hi hagi un peixet d'escates blaves nedant a la meva panxa fent-me pessigolles.