Canvies els mobles de lloc i ja no s'hi valen les excuses del feng shui. Inspirada per una navegació sense rumb a la xarxa i sense invertir ni un sol euro d'aquest miserable sou de mitja jornada que tot just has cobrat, et retrobes ben asseguda en aquesta nova cadira i aquesta vella pastera que et fa de taula amb vistes a uns centímetres de cel blau. Al corral, les margalides, els cactus i dues moixes que, amanyagades i silents, ara dormen i que no em fan enveja. Vist el temps que corre, t'estimes més tenir els ulls oberts, seguir endavant i amb coratge, mai fer la gara-gara a aquests que ens ofeguen a poc a poc i tenir la fe i l'esperança que tot s'ha d'arreglar, que si ens unim, que tot pot ser, i potser, tornen a ser veritat aquells versos de Martí i Pol en què cada dia s'actualitza el Via fora, perquè tot està per fer i tot és possible!
Després de fer gairebé un any que tornes a viure a la vila, trobes per fi el teu raconet des d'on ser i escriure i dir aquests dies que es fan fugissers i els que són mal de passar estones. Deixes una mica enrere l'enyorança i et compons la vida a partir de retalls que conformen la teva existència i del que has estat aquests darrers mesos i tota la vida. Enyores tantes coses! Enyores de sobte tant aquest estiu ara que sents els fred a les cames i el dia que s'escurça i el sol que ja es pon. Però la llenya guaita i malda juganera davall l'escala que mena al terrat per omplir la llar de foc i fum i tornar a començar aquesta tardor amb força i energia renovada que haurà d'omplir tots els racons d'aquesta casa dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabtes i diumenges. El fred, enguany, pot venir quan vulgui.
