Ahir i avui tots els camins duen a foravila. Avui és 21 i ahir... Ahir va ser diuemenge i els diumenges són ara una autèntica putada.
Et prepares per al comiat, closing time, i escrius amb guix el punt -i a part- d'un final que no hauries volgut ni imaginar i d'un adéu forçat i sense escrúpols.
Érem feliços a G. i érem tres en un llit de plaça i mitja nunha bufarda de 30.
Torna'm a G., porta'm carrer amunt i bars avall a ficar el nas en copes blanques de lluna plena i vi de "berrantes" i tapa de racció que sobrarà i ens endurem a casa. Dus-me allà on dos anys, bones notícies i sexe, orgasme segur i traca de coets final. De nit, fins que escampi, i quinoa vol dir Annette.
Coca de trampó a San Pedro, i segona adolescència amb Fran-sex i sense tu. Petons a mil i festa, molta festa, però sobretot una alegria sentida amb tots els 5 sentits i de veritat. L'alegria que no mata i que és d'aquelles que fa enveja.
Escrius sense saber si te'n sortiràs però te l'estimes, la vida, molt, i t'agrada escriure de tant en tant aquí i trencar-t'hi el cap per acabar dient bajanades sense sentit i que vés a saber tu per quins ous necessites fer-ho. És dur estimar allò que et fa mal i la vida ara te'n fa però no te'n queda d'altre que aferrar-t'hi i viure-la.
Tanmateix tot es resumeix en allò que diuen els Love de "te echo de menos y menos cada día es más", però que és aprendre a viure el buit i a tenir a la panxa un foradet que s'enyora.
Els amics ajuden però els amants més, sobretot aquells que fa 10 anys que et mimen i tu cuides perquè no se'n vagin i perquè només ells et saben fer pessigolles quan més necessites riure.
