Em passa, el que em passa és que de vegades no estic bé enlloc, ni tan sols estant enmig.
El que vull dir, és que massa vegades no sé ben bé on posar-me.
Ara escric des de l'altra M., la grossa, i des d'F., l'altra F., i el Retorn no és ni tan fàcil ni difícil, ni aquí, ni 50 km. a la rodona. Res és com abans, però, i ni la casa, ni el llit, ni l'hora de pagar quan faig la compra esborren aquesta realitat que no s'explica ni amb paraules.
Passen els dies i se succeeixen els colors en una gamma de verds i grisos que no s'ajusten del tot a la tardor rogenca i groga d'aquesta aspra tristesa que ho amara tot.
Temps al temps, encara que costi trobar el moment, el lloc, el llapis i les claus.
Sense frisar ni fer-ne comptes, avui he vist dues vegades la lluna i, sense pensar-m'ho dos pics, l'obr i me la bec. No és fàcil distreure'm però esper que l'alcohol entretengui aquest constipat que m'ha tret de polleguera i m'ha fet ser dependent d'uns mocadors de paper blancs i insuficients i a la meva llista de pors hi he afegit la de quedar-me'n sense.