diumenge, 29 de març del 2009

En una vida no n'hi ha prou

En una vida -em va dir A. que deia T.-, no n'hi ha prou per estimar totes les dones amb qui vull estar. A mi em passa el mateix. Perquè ningú a qui he estimat desapareix fàcilment i encara em queda molt per descobrir.
Em queden tantes coses a fer amb tu que no veig ni sé on acabes i se m'acumula el desig, la tendresa... i la feina.

Retorn

No puc deixar de caminar i perdre'm per aquest poble que no té amagatalls per on endinsar-me.
Sota aquest plugim i la tramuntana, prolong el meu refredat que té culpa de tu.
Sé que no t'he de trobar i que, potser, ni tendré ganes de desitjar-te -tant de temps tement no veure't la carn i ara que et sé, tenc més por encara de no voler-la ni acariciar. El desig té aquestes coses i ara em convé tornar a P. Perquè és el que vull, el que sent, el que m'estira i em ve de gust. Deixar-me omplir de saliva i llengua el ventre i que m'humitegi de besades tots els meus llavis. Vull enlairar-me. Vull, voldria ara, volar, anar cap al paradís, viatjar cap a la nostra peculiar via làctia -sleep together in a Milky Way-, on T'he de retrobar sempre. Un univers ple d'essències que em recorden que passi el que passi sempre -sempre- estaràs en mi.
Torn a casa. Torn a TU. Torn a habitar-te.

dissabte, 28 de març del 2009

Per si de cas...

M'he llevat i m'he proposat desmitificar-te. No pots ser hoste de mi i robar-me tan descaradament el temps que m'ha tocat viure.
Sé, malgrat tot, que ets lluny d'aquí i no entraràs per aquesta porta que massa sovint he deixat oberta per si venies.
M'he llevat i he començat a endreçar-ho tot: a netejar, a canviar les coses de lloc -música estranya. He rentat els plats i els he deixat al seu lloc. He escombrat i fregat el terra. He posat una rentadora, he estès la roba i l'he arreplegada...
He anat a comprar i m'he proveït d'escopinyes, gambes pelades i salmó... No he pogut evitar pensar que mai se sap.
A casa, he planxat la roba, l'he plegada i desada. He acabat d'endreçar la cuina, netejat el bany i la sala.
I quan ja havies desaparegut de mi he canviat els llençols, encès ciris, he posat música dolça i he començat a fer-te el sopar. M'he dutxat i posat un jersei negre escotat i roba interior que et pugui agradar... He encès una cigarreta i esperat... tanmateix, per si de cas.

dimarts, 24 de març del 2009

El corc d'escriure i el desig

M'inventaré -amb la urgència que la necessitat em dicta- un nou llenguatge. Un que em digui, que parli de mi i em guiï. Un que em qüestioni què faig, qui sóc i em delimiti, per sempre, com a frase juxtaposada o sintagma coordinat. Un llenguatge indesxifrable i, alhora, pretesament obert i catàrtic per a tothom... però ferm en les seves paraules, còmplices, tanmateix, d'un nosaltres que no ha existit mai.
M'inventaré una nova sintaxi que digui el meu desig i em provoqui el vòmit, sense comes ni punts ni parèntesis, perquè des de fa massa temps no sé fer altra cosa que no sigui pensar en tu.