D'espàrrecs i carxofes negres.

Per tu, anar a veure el Barça a Can M. i anar amb el cotxe buit a foravila i tornar-lo carregat de llenya feta estelles com m'ensenyares. Empunyar l'estri amb força i dibuixar la línia corba que resseguirà la punta afilada de la destral, de mànec vermell, i que migpartirà el troc de pi ver, encara, que recollírem de la darrera ventada, ara ja fa molts anys.

Els espàrrecs són molts per no ser d'ombra, manllevats de la pleta del costat però al cap i a la fi, nostres. Les carxofes, de moment bé, i avui en soparé, de la primera, la que em menjaré per tu, com la rasca de canya Valls i el bocí d'ensaïmada de crema cremada que sense tenir gana he tastat per endolcir el paladar.

De foravila, hi anam amb les mans buides i en tornam amb la senalla plena, les sabates brutes de fang i una llista llarga de feines per fer que no tenen aturall i que s'acumulen, inevitablement, com sempre.

Al·lucín

I tot perquè en un debat sobre les xarxes socials i el desús d'una cervesa, m'he quedat sola a la terrassa fumant una cigarreta.

Ús i abús en xafarderies, collons, tu, quines manies!

Escric quasi a mode de diari personal, i crec amb la revolució en les xarxes socials.

Per tafanejar més que una mica, telefon a una amiga.

I si res d'interessant vull dir, que em llegeixi que no em pugui sentir.

Si és que vol i li agrada, tothom té dret a fer el que li dóna la gana.