T'encanta que plogui. Mig matí i ja ho tens quasi tot enllestit, avui, i el dia es fa llarg i te n'alegres, de poder contemplar rere els vidres, i la persiana mig closa, aquesta brusca que cau tan bé i que no cansa.
Com t'agrada la tardor, sobretot aquesta que val per totes les tardors, que no s'acaba, que no fa mal ni s'encarnissa amb aquest cos a qui tant li agrada el fred però que, al cap i a la fi, com qualsevol altre, el pateix i se'n ressent i... Aquí el fred, ja se sap, se't fica als ossos i cala, cala profundament i s'enganxa al moll de l'os, al fons de l'ànima...
Has resistit novembre i desembre es presenta dòcil i manyac. Temps hi ha de preparar la casa, les flassades al llit, la roba d'hivern... Tot ben senzill i ben alegre i anar fent, estrenant mes i gorreta de llana i estrenant la pluja, que segueix caient fina, sense ritme i a contratemps, però lenta i amorosa.
Avui, només la pluja, demà potser també.
