Hipòcrita! Hipòcrites! No dir res és callar el que penses i ser, políticament correcte amb aquesta feina. No ser capaç de dir les coses pel seu nom. Ser, una altra vegada, la despistada que vol salvar el cul, per acabar per no salvar res.
Fas gala del teu tarannà més diplomàtic, els dediques una rialla i els animes en el que faci falta... però t'ho menges tot. I com un cuc fastigós, se't cargolen per dintre els mots no dits i tot se't podreix a la boca. Et descompons tota tu i no vols ni refer-te.
D. s'ha aixecat avorrit i mandrós i tot han estat un reguitzell de situacions degradants que t'han fet pensar que no, que no és fàcil viure al Pol Nord, i que no hi ha cap llar en aquest iglú que t'encomani escalfor, i ja t'hi val (!), que t'hi vas mal acostumant i quina pena... Quina mala sort.
Fas gala del teu tarannà més diplomàtic, els dediques una rialla i els animes en el que faci falta... però t'ho menges tot. I com un cuc fastigós, se't cargolen per dintre els mots no dits i tot se't podreix a la boca. Et descompons tota tu i no vols ni refer-te.
D. s'ha aixecat avorrit i mandrós i tot han estat un reguitzell de situacions degradants que t'han fet pensar que no, que no és fàcil viure al Pol Nord, i que no hi ha cap llar en aquest iglú que t'encomani escalfor, i ja t'hi val (!), que t'hi vas mal acostumant i quina pena... Quina mala sort.
Només et consola anar-te'n al llit d'hora. Aquí, en aquest extrem del planeta, en aquestes latituds i dates, no cal apagar cap llum... Tot és fosc a tothora i emborratxar-te i tancar els ulls saps que farà arribar demà d'una altra manera i, potser, t'alegraràs de tornar a veure ploure una altra pluja i un altre sol.
Ostres! Haver de callar segons què és fotut! Recordo que fa uns mesos, quan anava al lavabo, de vegades, fotia bronques davant del mirall, això sí, fluixet perquè no em sentissin de fora. De vegades, no ens podem permetre el luxe de no ser hipòcrites... tot i que callar no considero que sigui ser hipòcrita. Només és callar perquè saps que hi ha coses que no es poden dir.
ResponEliminaJo generalment no acostumo a callar-me gairebé res i a vegades és perillòs i porta un munt de malentesos i problemes..però abans de fer l'hipòcrita prefereixo que pensin que sóc massa directa o intempestiva...callar és dolent...per la salut
ResponEliminaEstic d'acord amb això que callar és doler per a la salut, almanco quan s'és d'un tarannà sensible. Jo som com tu: em van educar molt bé, saps? si et crema, molla-ho, però primer pensa si paga la pena perdre els papers...Una abraçada càlida també per a tu. I respiiiiiiiiiraaaaaaaaaaaa. Besades!
ResponEliminaGràcies Tirai, Elvira i Frannia. Teniu tota la raó, però jo només pensava en dir les coses enfadant-me i potser el truc és, simplement, dir-les perquè així ho sent. La meva opinió compta, com qualsevol altre, i amb elegància i educació tot s'ha de poder dir.
ResponEliminaDemà serà un altre dia i veurem com va la cosa. Segur que bé... tot va a dies, en aquesta vida. Pipius!