dijous, 17 de febrer del 2011

Sense senyal


Ja sé que darrerament parlava poc. Justament feia dies que per diferents circumstàncies em venien les ganes d'escriure que m'estava avesant als calls de la pell i a tantes altres ferides per culpa d'aquest mal temps. El tancament del repetidor de TV3 al País Valencià, ca nostra, és una altra d'aquestes putades -i no deman perdó per ser tan realista. Fer una llei explícitament per impedir als valencians poder triar veure TV3 al País Valencià és un atemptat contra la llibertat d'expressió i un altre atac colonialista i imperialista del govern Camps. Ja ho va ser no incloure en la llista de la televisió digital els canals de parla catalana -a diferència de les Illes Balears-, però ara la cosa ha sobrepassat els límits i ens vestim de dol.
Avui, que per fi havia tornat a parlar, tornaré restar una altra vegada muda i sense senyal, com Vilaweb durant 24h, perquè el país, el país sencer, ha estat víctima d'un dels grans atemptats del PP en contra de la llibertat d'un poble, del dret de decidir, d'expressió i ha untilitzat les institucions públiques en contra de la seva pròpia llengua: la catalana.
Que quedi clar, però, que no ens rendirem.

4 comentaris:

  1. És molt trist,però no no ens rendirem!

    ResponElimina
  2. Enyor el dia en què parlar en català sigui quelcom normal i no un acte d'autoafirmació.
    Aquest pic s'han passat!!! Això no quedarà així!!! (una anònima que ja t'enyorava)

    ResponElimina
  3. La xarxa ha parlat. Jo havia de parlar. Qui calla, consent. Gràcies, a., per l'enyorament. I per cert, gràcies Elfreelang per la foto, al principi no la tenia perquè no sabia com posar-la i gràcies a tu ho vaig poder fer. Maria, sí que és trist, però tu i tothom ho diu: twitejant #hihasenyal.
    Salut!

    ResponElimina