Vacances, lectures i parèntesis

Primer de tot em disculparé per no haver donat senyals de vida durant tant de temps. La veritat, ho tenia pendent, però la falta d'una bona connexió cada vegada que em venien ganes d'escriure va fer retardar el moment.

La veritat és que just ara acab de llegir El meu amor Sputnik, de Haruki Murakami, i crec que duc un total de més de mil pàgines llegides durant aquest estiu (quatre llibrets). Ara que faig el recompte vagament, pens que he duit un ritme de lectura poc habitual en mi i que he gaudit com una nina petita... M'ho he passat genial trobant moments a deshores, llocs insospitats i companys de viatge que m'han deixat fer-ho. Realment, un gust. Ara ja fris de començar-ne un altre, mentre estigui així de vacances, i esperant una telefonada que em digui que em donen feina vés a saber on.

De moment un deix amb una cançó que fa estiu, estiuenca, vaja, i que em recorda que som més feliç que un gínjol... que no em bec els cafès sola, que em sent més jo que mai i que us enyor a tots igual, però amb alegria. I dic a tots -i totes-, gats i gossos.