Unes bigues i sostre baixet de dos aiguavessos. Una habitació a les golfes i sabates del 46, desparellades. Un bany amb finestra i dutxa de rajoletes de color blanc. Tavalloles de promoció del C., olles de S. i estores grans de colors i que no combinen. Els llençols que ens varen dur els Reis. La tetera vermella. Els estris manufacturats per al tofu i la torradora de berenar els diumenges a deshora i dins el llit. Els Manel, Glisando, Clara Andrés o els Ataque, que tenen nou disc i tu, malgrat tot, hi ets. Els llibres -el "poemo"-, Vicent, Damià, M.M.M.. Els records de Ll., els de 9 anys. Danaë a la capçalera del llit, la roba sempre per plegar, els dinarets de calent i els sopars vegetarians... Mmmm, les teves ensalades! Una butaca: la butaca de llegir. El sofà, Martín Hache, Crazy, Fellini i "La princesa prometida". La gelera amb dues tomàtigues i formatge blanquet, i al rebost, pa, oli de la cooperativa, i una botella de vi.
La casa ideal que vull no té exigències arquitectòniques i em puc fer meva qualsevol casona o cau de bruixes. Li perdonaré que no tengui la gran majoria de coses que tenen la gran majoria de cases i me la podré fer igualment meva. Però a la casa que vull no puc perdonar-li una, només una, cosa. A la casa que vull no li perdonaré que no tengui amagats els teus bolígrafs especials pertot arreu i les taques de tinta negra a les cortines i a la meva camisa preferida. A la casa que vull hi ha d'haver un lloc per a tu.
La casa ideal que vull no té exigències arquitectòniques i em puc fer meva qualsevol casona o cau de bruixes. Li perdonaré que no tengui la gran majoria de coses que tenen la gran majoria de cases i me la podré fer igualment meva. Però a la casa que vull no puc perdonar-li una, només una, cosa. A la casa que vull no li perdonaré que no tengui amagats els teus bolígrafs especials pertot arreu i les taques de tinta negra a les cortines i a la meva camisa preferida. A la casa que vull hi ha d'haver un lloc per a tu.
ostres! que maco! :-) Deu ser per això que no acabo de trobar la meva casa
ResponEliminaPreciós!
ResponEliminaUi, Barauleta, aquesta casa m'agrada, i m'hi sento dins una casa amiga, amb les taques de tinta a les parets o a les cortines, amb el poemo i amb aquest disc dels AE on, malgrat tot, hi estic d'acord, ell també hi és.
ResponEliminaLa casa que vull que la mar la vegi....molt personal i poètica la casa que vols...amb bolígrafs i taques de tinta
ResponEliminajo també la vull, esta casa
ResponEliminaVeig que us ha agradat el meu cau... Ai, las! Si sabéssiu que té goteres! Però bé, això no importa.
ResponEliminaBruixadesol, a veure quan et tornes tacar de tinta les mans, que tenim ganes de llegir-te!
I gràcies a tothom pels ànims i visitar-me... Ja ho sabeu, com diu la cançó: "Benvinguts, passeu, passeu, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú"
Ai nena m'he emocionat tot llegint les teves paraules!! Fins i tot escoltava la teva veu! No et passa a tu això?
ResponEliminaJo també vull que ma casa sigui com aquesta que tu dius, per això intento fer-me meu cada racó que té i obrir nous espais per qui vulgui venir, (a compartir uns llençols amb mi...!! )
I ja saps que a casa meu sempre hi haurà un lloc per tu!
com que d'ànims ja ten donen, et dire baraula, que m'agrada sa casa amb sa roba plegadeta, es llit ben fet i ses curtines netes. entre tots feim el món!
ResponEliminaperò crec que aquesta casa fa per tu. i molt