divendres, 27 de novembre del 2009

La casa que vull

Unes bigues i sostre baixet de dos aiguavessos. Una habitació a les golfes i sabates del 46, desparellades. Un bany amb finestra i dutxa de rajoletes de color blanc. Tavalloles de promoció del C., olles de S. i estores grans de colors i que no combinen. Els llençols que ens varen dur els Reis. La tetera vermella. Els estris manufacturats per al tofu i la torradora de berenar els diumenges a deshora i dins el llit. Els Manel, Glisando, Clara Andrés o els Ataque, que tenen nou disc i tu, malgrat tot, hi ets. Els llibres -el "poemo"-, Vicent, Damià, M.M.M.. Els records de Ll., els de 9 anys. Danaë a la capçalera del llit, la roba sempre per plegar, els dinarets de calent i els sopars vegetarians... Mmmm, les teves ensalades! Una butaca: la butaca de llegir. El sofà, Martín Hache, Crazy, Fellini i "La princesa prometida". La gelera amb dues tomàtigues i formatge blanquet, i al rebost, pa, oli de la cooperativa, i una botella de vi.
La casa ideal que vull no té exigències arquitectòniques i em puc fer meva qualsevol casona o cau de bruixes. Li perdonaré que no tengui la gran majoria de coses que tenen la gran majoria de cases i me la podré fer igualment meva. Però a la casa que vull no puc perdonar-li una, només una, cosa. A la casa que vull no li perdonaré que no tengui amagats els teus bolígrafs especials pertot arreu i les taques de tinta negra a les cortines i a la meva camisa preferida. A la casa que vull hi ha d'haver un lloc per a tu.

8 comentaris:

  1. ostres! que maco! :-) Deu ser per això que no acabo de trobar la meva casa

    ResponElimina
  2. Ui, Barauleta, aquesta casa m'agrada, i m'hi sento dins una casa amiga, amb les taques de tinta a les parets o a les cortines, amb el poemo i amb aquest disc dels AE on, malgrat tot, hi estic d'acord, ell també hi és.

    ResponElimina
  3. La casa que vull que la mar la vegi....molt personal i poètica la casa que vols...amb bolígrafs i taques de tinta

    ResponElimina
  4. jo també la vull, esta casa

    ResponElimina
  5. Veig que us ha agradat el meu cau... Ai, las! Si sabéssiu que té goteres! Però bé, això no importa.
    Bruixadesol, a veure quan et tornes tacar de tinta les mans, que tenim ganes de llegir-te!
    I gràcies a tothom pels ànims i visitar-me... Ja ho sabeu, com diu la cançó: "Benvinguts, passeu, passeu, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú"

    ResponElimina
  6. Ai nena m'he emocionat tot llegint les teves paraules!! Fins i tot escoltava la teva veu! No et passa a tu això?
    Jo també vull que ma casa sigui com aquesta que tu dius, per això intento fer-me meu cada racó que té i obrir nous espais per qui vulgui venir, (a compartir uns llençols amb mi...!! )
    I ja saps que a casa meu sempre hi haurà un lloc per tu!

    ResponElimina
  7. com que d'ànims ja ten donen, et dire baraula, que m'agrada sa casa amb sa roba plegadeta, es llit ben fet i ses curtines netes. entre tots feim el món!
    però crec que aquesta casa fa per tu. i molt

    ResponElimina