M'inventaré -amb la urgència que la necessitat em dicta- un nou llenguatge. Un que em digui, que parli de mi i em guiï. Un que em qüestioni què faig, qui sóc i em delimiti, per sempre, com a frase juxtaposada o sintagma coordinat. Un llenguatge indesxifrable i, alhora, pretesament obert i catàrtic per a tothom... però ferm en les seves paraules, còmplices, tanmateix, d'un nosaltres que no ha existit mai.
M'inventaré una nova sintaxi que digui el meu desig i em provoqui el vòmit, sense comes ni punts ni parèntesis, perquè des de fa massa temps no sé fer altra cosa que no sigui pensar en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada