Perquè només t'assenyalen els altres ets capaç de veure't per dins. Faràs teatre que això no va amb tu però al buit que encara no has omplit hi naixerà la ràbia i la desesperança.
Només perquè els altres t'assenyalen arribes a saber què vols i quedes en evidència davant la falta de maduresa que l'adolescent que t'habita ha fet gala de tu durant tants anys.
I perquè t'assenyalen els altres, i no pots més, i perquè la vida no s'espera, i perquè si no passa s'estanca i perquè ara tens l'aigua al coll, només per això, tries. Farta de tanta por i de tanta mesquinesa, d'hipocrasia amb tu mateixa, t'acceptes i acceptes la vida tal com ve, com ha vingut. I sense adonar-te'n el pèndol es posa en marxa i esperes que tot, des de l'esperança, s'esdevingui i esdevingui moviment i et prepares, amb una closa felicitat, per l'arribada del nou canvi.
acceptar-se és el primer pas....sort i empenta!
ResponElimina