Descalça
Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa mal caminar descalça
per aquest bosc envidrat
de màscares, proxenetes
i tornaveus del no-res.
Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa por caminar descalça
per aquesta presó on m'ensinistren
amb silencis, odis, fel
i un cert decòrum.
Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa res caminar, descalça
i boja, per les carreteres del món,
amb els peus massa clivellats
per a unes sabates noves.
que ja no em fa mal caminar descalça
per aquest bosc envidrat
de màscares, proxenetes
i tornaveus del no-res.
Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa por caminar descalça
per aquesta presó on m'ensinistren
amb silencis, odis, fel
i un cert decòrum.
Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa res caminar, descalça
i boja, per les carreteres del món,
amb els peus massa clivellats
per a unes sabates noves.
Irene Climent.
Un poema que és tota una declaració d'intencions!
ResponEliminaAixí és! Com ja he dit, en prendré exemple encara que costi!
ResponEliminaSense sabates, però amb coratge i dignitat.
ResponEliminaM'encanta el poema. I què em dius de la idea de Josep Porcar de fer-se passar per Irene Climent?
Mira, ens fa una "putada" ;-) a mi i a una amiga que "la" teníem inclosa en un recital de poesia que hem de fer i ara l'haurem de treure perquè havien de ser tot dones!!!
EliminaPerò el poema, sigui escrit per un ell o una ella, toca igualment la fibra. Tant és el sexe, no? Salut!
Quin poema més preciós, més serè, i més valent.
ResponElimina