Quina sort que pots seguir fent odes a
dimarts! Et despertes amb Parmènides i divagues en el buit mentre
una entrevista a Quim Monzó et fa tornar al món de les aparences,
dels sentits, i oblides que fa poc temps t'estaves convertint en un
àtom. Fa una hora que intentes curar la ressaca d'aquestes hores que
amb la panxa buida has omplert de cervesa i vi, i que unes pilotes
amb patata fregida, com si fos de la padrina, ara malden per fer la
digestió al teu estòmac i per passar a ser part de tu. Has quedat
amb en Plató i fas tard, ho saps, però no dubtes que quan t'hi
presentis li ho contaràs tot i li explicaràs la bellesa tal com és,
sense cap més necessitat que la de tenir consciència de les coses,
sense tenebres i sense pretensions idealistes, que no cal, que toques
de peus a terra i la realitat, ja ho veus, és aquest horabaixa,
farcit d'il·lusions i fantasies encara que costi i no. El temps
passa, la tristesa de vegades se'n va.
Millor avui? :) (anònima amb X)
ResponEliminaAnònim, sí, molt millor. Avui però ja és demà i tot just acaba de començar... Meam què ens depara dimecres! De moment no ha començat malament. Salut!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina