Cadascú al seu lloc

Bufa de Tramuntana. La mar entra amb força. Anit he somiat. La mir i sembla embarassada. Això, fa dies que ho pens.
Patesc encara l'obstrucció d'ahir.
Les ones, una darrere l'altra, corren a estimbar-se una i altra vegada contra la mateixa pedra.
Jo seguesc tan tossuda com sempre i top, insistent, amb la roca que no foradaré mai.
Aquest bloc ha decidit com ser per mi. El vull més alegre i em treu les cabòries que no dic a ningú mai.

Mentrestant, visc al límit. Dissabte eren llengües, mans, carícies, besos, rajos de colors, ritmes de cançons i perfums de fruites fresques tot el que m'encisava. Ballar fins veure sortir el sol va significar ficar-me al llit amb tu i demanar-te l'orgasme definitiu que em fes pujar al cel sense pedalar i en bicicleta. Ara, dilluns de fer feina, encara no sé com desempallegar-me dels records que fan que et revisqui constantment i noti la teva absència. Ningú et substitueix i tens guardat el teu seient per quan vulguis tornar.
Però contra les Penèlopes, ja ho veus, visc i vaig fent per no perdre el temps mentre t'esper.