Darrere aquesta porta visc però no sé si en puc dir vida, em sembla que va escriure na Marçal.
Jo ja fa més de tres hores que he començat el matí i encara no he trobat cap feina que em distregui de tu. Jo, tot i que visc, no sé si tampoc en puc dir vida de tenir-te tan arrelat en mi i de no pensar en altre cosa més que escriure't. Em consola saber que l'enamorament, diuen, és un estat hormonal que dura uns tres mesos, però jo em demano si fa temps que visc amb les sensacions i l'èxtasi d'un dimarts qualsevol del mes de febrer -eternament borratxa-, o pateixo una ressaca brutal que em recorda l'abús que vaig fer -i faig- de tu, i que escriure't ja no és la dosi mínima per satisfer les meves necessitats.
Gioconda Belli va escriure No solo de pan vive la mujer i jo hi afegeixo ni de literatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada