divendres, 3 d’abril del 2009

Fam

Tinc unes ganes de tu que si no et dic no te m'acabes. En tindria, de tu, per a tota la nit i no en quedaria mai satisfeta. T'imploraria, una vegada més, reconèixer els teus plaers més amagats. Et suplicaria, per pura golafreria, una darrera cullerada que, prou que me'n cuidaria, mai fos l'última.
Si no et dic sé que te'm quedaràs tan dins meu que no hi haurà manera de desfer-me de la indigestió que pot causar-me l'empatx que de tu puc arribar a tenir. Però ara tinc fam i tot el que em recomanin es girarà en contra de mi. Obrir la nevera i cercar-hi les confitures que més m'agraden no és la solució, ni la xocolata desfeta que he posat a escalfar mentre imagino mullar-hi els dits i portar-me'ls a la boca; del tot insuficient.
Quan dic que tinc fam, és que en tinc i prou, i estic ressignada a tenir-ne fins no haver quedat sedolla, plena i empatxada de tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada