Plou i jo tenc ganes de veure't i sentir-te respirar, escoltar els batecs del teu cor i estar-me així, contemplativa, fins que el desig digui prou, i agafar-te llavors ben fort, tant com si volgués menjar-te tot, i ficar-te ben endins de mi i portar-te així sempre en mi. Deixar de voler-te, oblidar que és desitjar-te i mai més enyorar-te.
Linda mía que lugar tan hermoso... Qué bien tener un sitio donde compartir estas cosas, como si fuera el patio aquél con café y charla bilingüe. Lo echo de menos muchas veces...
ResponEliminaUn abrazo enorme desde el otro lado del mundo...
Bonica! Moltes gràcies pels ànims. Des d'aquestes altres illes enyoram les teves paraules, ara oceàniques però índiques! No tornaràs a escriure? Jo també enyor les cervesetes i converses...
ResponEliminaMil besades mediterrànies!
Ve a la isla, sigue en el mismo sitio, sólo tienes que seguir el hilo...
ResponEliminaEm sembla que des que vas abandonar el primer bloc et vaig perdre de vista :-(
ResponEliminaEm podries tornar a enviar la direcció, plis? L'adreça de jo tenc no deu ser bona perquè no em du enlloc.
Linda, sólo tienes que pinchar sobre mi nick, "en la Isla".
ResponEliminaLo volví a abrir hace un par de meses, pero ya no es igual. A ver si nos damos energía mutuamente! Por si acaso, www.islasenlaisla.blogspot.com.
Una besada molt forta bonica!!
Ah!!! Ostres, d'acord, ara entenc moltes coses... Clar! Gràcies mil i això, ja ens donarem ànims mútuament!
ResponElimina