dimecres, 8 de juliol del 2009

Si un dia...





Si un dia plou la tristesa, i un matí com aquest venteja la indecisió, i no sé d'on bufa,
jo, que som d'aquí de tota la vida, empeltada de terres de més enllà,
però amb les arrels ben profundes arran de mar i 12 kilòmetres endins,
jo, dic, decidesc que avui sí, que avui t'enyoraré, i demà ja ho veurem,
perquè ahir no gens,
i ara, ara no tant, però fa unes hores molt.


Jo, que un dia com aquest som com a poca cosa,
i com una tortugueta vaig fent a poc a poc la meva via,
avui no sé la meitat de les coses que normalment tenc clares,
i tot se'm presenta com a grans dilemes a resoldre,
i que no vull,
que no puc resoldre enmig de tanta boira,
que ahir era lluna plena i com si no.


Jo, que em passeig feliç per la corda fluixa,
observ la gent i crec que visc en un dels pobles que més xerra de la gent.
I jo som la gent, i em deman què diran de mi.
I pens que tenc sort de viure de manera intermitent en aquesta F.,
que sortir fora -hi ha un dins?- et fa veure les coses des d'una altra perspectiva.
I aquí, la gent, sempre ho té molt clar,
i jo no vull enfadar-m'hi, però,
i faig sovint d'advocada del dimoni...
i no sé si m'acab de trobar bé en aquest paper.

Jo, que fa dos dies que tenc internet i deix de sentir-me aïllada,
aprofit per contrastar les notícies, quotidianitats i complicitats,
i veure si m'has dit res;
llegir si m'enyores o encara m'estimes;
i amb una certa alegria -i una mica de tristesa- veig que no,
i dissimul, com si així les coses fossin més fàcils,
que demà seré una dona més forta i que tornaré al bar sola
i que llegiré el diari sense tu
però pensant-hi i volent que venguis a beure't el cafè amb llet que t'he demanat
i que fa dos dies que em bec per tu quan es refreda.






Abraçar-te

Si veiessis el que he escrit fins ara et riuries de mi. Tot eren excuses per aconseguir escriure que vull abraçar-te aquesta nit. Que vull que sentis que t'abraçaré quan t'adormis i que no me n'aniré aquesta vegada quan t'hagis adormit, que quedaré tota la nit al teu costat perquè vull tornar a fer-ho i perquè vull només això, dormir abraçada a tu, i tenir el plaer de sentir una altra vegada els teus braços abraçant-me a mi i amb força.