dissabte, 23 d’octubre del 2010

Policromàtica


Em passa, el que em passa és que de vegades no estic bé enlloc, ni tan sols estant enmig.
El que vull dir, és que massa vegades no sé ben bé on posar-me.
Ara escric des de l'altra M., la grossa, i des d'F., l'altra F., i el Retorn no és ni tan fàcil ni difícil, ni aquí, ni 50 km. a la rodona. Res és com abans, però, i ni la casa, ni el llit, ni l'hora de pagar quan faig la compra esborren aquesta realitat que no s'explica ni amb paraules.
Passen els dies i se succeeixen els colors en una gamma de verds i grisos que no s'ajusten del tot a la tardor rogenca i groga d'aquesta aspra tristesa que ho amara tot.
Temps al temps, encara que costi trobar el moment, el lloc, el llapis i les claus.
Sense frisar ni fer-ne comptes, avui he vist dues vegades la lluna i, sense pensar-m'ho dos pics, l'obr i me la bec. No és fàcil distreure'm però esper que l'alcohol entretengui aquest constipat que m'ha tret de polleguera i m'ha fet ser dependent d'uns mocadors de paper blancs i insuficients i a la meva llista de pors hi he afegit la de quedar-me'n sense.