dijous, 10 de novembre del 2011

20 anys sense Montserrat Roig


"Em sento dir, sempre n'hi haurà una altra que en recollirà els fruits. La barca de vela és com un alè que llepa les aigües que mai no s'aturen. Moviment és insatisfacció. El teu cap torna a sorgir dins els cercles d'escuma. No hi has desaparegut.
El sol em besa l'espinada. S'hi endinsa. Els meus porus, agraïts, el xuclen. M'agradaria d'enclotar-me a l'arena. Sentir-me besada per l'aire -ventet de garbí-, per la llum, per l'aigua. Els elements em perdonen el cos degradat. Cos de dona que ja no recordo quan va començar a envellir. Els elements ni m'admiren ni em jutgen. M'hi deixen estar. Jo no sóc com la Norma, no. No busco l'amor dels altres. Jo només demano als elements que em deixin formar part de les paraules i els pensaments. Roca i sorra. Llum i aigua. A prop de les onades, dins la remor del vent, tot sentint el bramul del mar enfurit o bé la calma de l'aigua blava, tocant l'escalfor amb les mans, petita illa verda i grisa, tant se val. L'illa és la meva amiga.
Voldria saber quan vaig començar a transformar-me en un fantasma."


Montserrant Roig, L'hora violeta (1981)

diumenge, 6 de novembre del 2011

Variació sexual de la meva tristesa*




Allunyau-vos de mi si veis que la tristesa
se m'ha instal·lat al cor, al budellam o a la vagina*
i el meu paisatge està sotmès al seu domini,
obeïdora tota jo al seu codi de signes
convertits en l'arrel d'on creix la meva estètica.
Si no ho feis a l'instant, us en puc fer contagi
perquè me sent molt viva quan la tristesa em mata
i un no sé què m’empeny a aportar-li prosèlits.
Separau-vos de mi si veis que ella m'amara
però no us n'aneu lluny: acabaré ofegant-la.
buidant-li els ulls, occint-la, abraonant-la amb ràbia
provant de fer-li dir per quin perquè m'estima.
A vegades no sé si em dol o si m'agrada

Miquel Àngel Riera, El pis de la badia, 1992. Dibuix d'Edward Gorey.

dijous, 3 de novembre del 2011

Silenci



Silenci tu, silenci jo. I nosaltres, silenci.
Silenci de podridura, fort, fred i esgarrifós.
Silenci que no enganes, que parles evident i feixuc,
silenci que no m'agrades, que fas pudor i m'escanyes,
que vull parlar i no puc.

Silenci tu, silenci tu. I jo... tsu, tsurutsuuuu... silenci.