dimecres, 8 de juliol del 2009

Si un dia...





Si un dia plou la tristesa, i un matí com aquest venteja la indecisió, i no sé d'on bufa,
jo, que som d'aquí de tota la vida, empeltada de terres de més enllà,
però amb les arrels ben profundes arran de mar i 12 kilòmetres endins,
jo, dic, decidesc que avui sí, que avui t'enyoraré, i demà ja ho veurem,
perquè ahir no gens,
i ara, ara no tant, però fa unes hores molt.


Jo, que un dia com aquest som com a poca cosa,
i com una tortugueta vaig fent a poc a poc la meva via,
avui no sé la meitat de les coses que normalment tenc clares,
i tot se'm presenta com a grans dilemes a resoldre,
i que no vull,
que no puc resoldre enmig de tanta boira,
que ahir era lluna plena i com si no.


Jo, que em passeig feliç per la corda fluixa,
observ la gent i crec que visc en un dels pobles que més xerra de la gent.
I jo som la gent, i em deman què diran de mi.
I pens que tenc sort de viure de manera intermitent en aquesta F.,
que sortir fora -hi ha un dins?- et fa veure les coses des d'una altra perspectiva.
I aquí, la gent, sempre ho té molt clar,
i jo no vull enfadar-m'hi, però,
i faig sovint d'advocada del dimoni...
i no sé si m'acab de trobar bé en aquest paper.

Jo, que fa dos dies que tenc internet i deix de sentir-me aïllada,
aprofit per contrastar les notícies, quotidianitats i complicitats,
i veure si m'has dit res;
llegir si m'enyores o encara m'estimes;
i amb una certa alegria -i una mica de tristesa- veig que no,
i dissimul, com si així les coses fossin més fàcils,
que demà seré una dona més forta i que tornaré al bar sola
i que llegiré el diari sense tu
però pensant-hi i volent que venguis a beure't el cafè amb llet que t'he demanat
i que fa dos dies que em bec per tu quan es refreda.






5 comentaris:

  1. Baraula,
    t'he vist sola al bar i t'he vist somriure fent plans per aquest estiu. Es veu que ja has pujat la tristesa dalt les golfes i me n'alerg...
    Una abraçada
    A.

    ResponElimina
  2. Baraulita, me debes una llamada, no te olvides =)
    Te leo siempre, y me encantas.
    Eva


    t'estim i t'enyor, Tot junt.

    ResponElimina
  3. tu vius, tu decideixes. Uns sentiments transparents. Fes plans per aquest estiu!

    ResponElimina
  4. Llàstima que aquests plans hagin passat per la mudesa del blog. Ens fas falta.

    ResponElimina
  5. No és mudesa, Frannia, és falta d'internet i massa estiu, illa, amics i terrasses a compartir.
    No saps com a mi també em fan falta les teves/vostres paraules, i em fa ràbia pensar que escriviu coses que se'm poden passar per alt.
    Us dec una disculpa per haver desaparegut així, però tornaré ben aviat.
    A. i E.: gràcies pels vostres ànims i paraules tan boniques.
    Strip: gràcies a tu també pel consell. Ja veus que t'he fet cas...
    Petons a tots i totes.

    ResponElimina