divendres, 20 de novembre de 2009

No tots els mecanismes



Puc fer tot el que vulgui. Em moc com un mòbil perpetu i desafii la llei de la termodinàmica perquè sé que quan jo ho decideixi, restaré immòbil. La temperatura d'aquest cos meu és d'estat febril i em plau de divagar en altres cossos que intercanviïn amb mi energia i impulsin aquests 54kg amunt i avall d'aquest quart creixent de lluna, des d'on he perdut les sabates i em gronx amb un gat que vol moixaines. Si em dius vine, vénc. Si fa fred, mantes; si calor, gel. Si rialles, tacte; si tacte, pell. Resistència fallida. Una làmpada encesa que no cal apagar i dues bombetes a punt d'explotar.

3 comentaris:

  1. Buuf...si em dius vine vénc....unes paraules precioses, poètiques

    ResponElimina
  2. D'una gran suggerència mesurada.
    Salut i Terra

    ResponElimina