diumenge, 7 de febrer de 2010

Com fer un rissotto -o transcripció dialogística a 5 veus.

-Coser durante tretze minuts
-Aigua, i açò és parmesà.
-Sí, però tot, tot vi, potser serà molt, no?
-Primer tires l'arròs i després l'aigua.
-Primer s'ha de posar all...
-Potser hauria de rallar açò? [es refereix al formatge]
-Encén el foc, a foc lent.
-En este foguer?
-No, en l'altre. Així o així? [Es refereix a la rallació del formatge].
-No, al revés.
-Els alls, els trenque?
-Fes-ne trossets [i P. talla els alls.]
-Tu tens algun CD, així xulo? [C. mira de posar música]
-Els bolets, potser els hauríem de rentar?
-Els lleve l'aigua... tenen molt bona pinta. Aixina va bé?
-[M. concent amb la mirada]. -Els obro?
-Sí, són bons, no?
-Ara tires l'all. Tira, tira, no passa res.
-Què, una cerveseta?
-No... no n'hi ha...
-Doncs una coca-cola.
-Blanc o negre?
-No n'he fet mai, de rissotto, serà un experiment!
(Diuen no sé què d'un experiment... No se'ls entén)
-Mira, i aquí en tens grans. T'agraden grans?
-Per fer el rissotto?
-T'agraden més grans...
-Sí, així...
-Ja pots tirar els bolets, eh?
-Una cullera.
-Espera't! No els vols passar per aigua?
-Així o més?
-Però n'hi podem llevar, no?
-L'all?
-On són les olives?
-Les olives... les grosses?
-El foc!
-M'agrada tant l'olor de l'all...
-Crec que ara mateix m'estic adormint.
-Segur que hi haurà prou bolets?
-Clar, posa'ls tots.
-Que bo! Mmmmm...
-[C., que estava en el tema de la música] Això són Melodías Pizarras.
-I això que no hi havia gana!
-Meam jo...
-I el vi, que s'ha d'obrir?
-Demà pondré.
-A on? [Rialles]
-Ai mira, [obrint la gelera] aquí tens un all.
-Sí, posa-l'hi.
-Si que hi ha cosa en aquesta nevera!
-Com el conte aquell de la sopa de pedra...
-Ala, que tens feina!
-La part verda és indigesta.
-Doncs és la més bona.
-Puja, puja, puja el foc... Més amunt.
-Jo quasi que podria posar l'altre... així petita [es refereix a un tomàtic i etxema, que vol dir que esternuda].
-Ai, ai!
-Salute!
(P. torna a dur el davantal posat del País Basc comprat a Lapurdi i M. se'n lia un altre.)
-Tot.
-Per mi li pots apujar el foc.
-El què?
-Que vagi una mica més ràpid.
-És calent?
-Sí, és calent, sí, però... [parlen del vi]
-Açò com va? [Intent d'obrir una botella de vi]
-Sí, ho has estacat bé, però... espera... Que estrany! [Xapa el tap].
-Quedarà per a la posteritat... [xuf-xuf de fons].
-Ei, va fent, eh?
-Sí, va fent.
-Que n'ha obert una altra [de botella de vi]?
-No, és la mateixa encara. [Pluf]
-Estàs ponent...?
-Vols dir que estàs fent un post?
-Com va el rissotto?
-Va, va...
-Fa bona olor...
-Ai! Hi ha un retalló de salmó fumat!
-Un vinet? Per tastar-lo, a veure si és bo, encara que siga per cuinar.
-Quin vi és?
-Un ribeiro vulgaris. Aneu fent, que jo ara vindré. [Se'n va a fer una becaina]
-Açò ja està.
-Ja està? Posa-l'hi l'arròs. Aquí ho tens per mesurar.
-1 got per persona?
-No! 2 gots i mig! [I discuteixen les mesures].
-Posa-l'hi ja que se't cremarà.
-Li lleve l'oli?
-No, no n'hi treguis. El rissotto es fa amb prou oli.
-3... 4...!
-3 i mig llarg... i el que sobri per Castelao.
-Tu ho fas només amb vi?
-Ah! Bé, no ho havia sentit mai...
-Serà molt! A veure quina cara fa això? Fa bona olor!
-Escolta, fantàstic!
-Remena, remena... Va agafant-se.
-Jo no ho faria així... Un brou calent i li ho tires quan va bullint...
-Tira-l'hi, tira-li el vi...
-Passa que crec que ha d'estar una mica més fort. Jo ho posaria a l'altre [fogó].
-Però què... què és un diàleg? No ens ho pots... [sí, sí que he pogut, no ho veus?].
-Unes olives, no?
-Ja les hem amagades!

-Davall el llit! Ah, mira.
-Què es pensaven?
-(taralejant) Olives d'A. Quant temps triguen a fer-se?
-Estes igual 2 mesos o m 2 i mig.
-Com ho veus? En teoria no s'ha de deixar de remenar aquest tipus d'arròs.
-A foc lent o a foc...
-Aquest triga de 13 a 15 minuts.
-Hi pose aigua, hi pose sal?
-També ho podem deixar així a foc lent i tapar un poc... Ho pots tapar? Després ho haurem de tapar per posar el parmesà.
[Discutim sobre les olives, la popa que tenen les sevillanes...]
-Boníssimes!

-Se'l veu cruet, encara...
-Hi posa'm un poc més de vi?
-Posa-li'n.
-Tu què faries? L'hi tiraries el formatge?
-Sí, potser sí, perquè ja li queda poc per fer...
-[Remena i el tasta] Uf... està cruet. [Afegeix més vi, més formatge i acaben la botella].
-Quina manera, no? El rissotto...
-De marejar l'arròs!



6 comentaris:

  1. Jo en vull una mica!!!!

    ResponElimina
  2. M'ha agafat gana i tot!!! esplèndida narració quasi radiofònica de l'elaboració del rissotto !!!

    ResponElimina
  3. Ja, ja, jo no sé si us ha sortit bo però que us heu passat bé fent-lo (i nosaltres també) segur! Jo també en vull.

    ResponElimina
  4. Descalços però amb la panxa contenta! Genial, genial, genial! Quin diàleg... Genial!

    ResponElimina
  5. I la perdiu!
    Perdiveta.

    ResponElimina
  6. Very nice el teu bloc i molot originat este post. t`enllace

    ResponElimina