divendres, 28 de maig de 2010

Anar fent

Hi ha dies que no i d'altres que menys. Avui en fa 10 i tal dia farà un any. Coses que passen. Tant poc temps per a tot i tant massa per a res. O potser la mida justa.

Conserves l'alegria però t'ocupa la tristesa. Ara ja et sents de l'altre bàndol i et fot: "Mon pare va morir de leucèmia". I com si res et poses les ulleres, et moques i te'n vas. Hi ha molta paperassa a fer, fa mal temps i vessa, sobretot molta vessa. El cabàs de la roba segueix ple i la rentadora està per estendre. Res no es fa si no t'hi poses però cuinar t'entretén ni sigui per un dia. Avui vol sortir el sol però demà no ho saps encara que en Mauri hagi afirmat que el temps seguirà estable tot i que a tu, aquestes qüestions meteorològiques, ara ni t'interessen ni t'importen.

I si fas una crema de carabassa per no pegar-li més voltes?

5 comentaris:

  1. una abraçada molt forta. I, sí, és bona idea fer una crema de carabassa

    ResponElimina
  2. Anar fent ja és molt....si conserves l'alegria t'ajudarà....una abraçada ! cal seguir amb el record i la tristor...mica en mica l'anar fent serà anar i serà fer....ànims!

    ResponElimina
  3. Una forta abraçada, sense paraules.

    ResponElimina
  4. tant en les feines diàries com en les del cor ens hi hem de posar. Però mentre pensem per on començar la crema de carbassa ja és un bon començament.
    Abraçades!

    ResponElimina