"Em sento dir, sempre n'hi haurà una altra que en recollirà els fruits. La barca de vela és com un alè que llepa les aigües que mai no s'aturen. Moviment és insatisfacció. El teu cap torna a sorgir dins els cercles d'escuma. No hi has desaparegut.
El sol em besa l'espinada. S'hi endinsa. Els meus porus, agraïts, el xuclen. M'agradaria d'enclotar-me a l'arena. Sentir-me besada per l'aire -ventet de garbí-, per la llum, per l'aigua. Els elements em perdonen el cos degradat. Cos de dona que ja no recordo quan va començar a envellir. Els elements ni m'admiren ni em jutgen. M'hi deixen estar. Jo no sóc com la Norma, no. No busco l'amor dels altres. Jo només demano als elements que em deixin formar part de les paraules i els pensaments. Roca i sorra. Llum i aigua. A prop de les onades, dins la remor del vent, tot sentint el bramul del mar enfurit o bé la calma de l'aigua blava, tocant l'escalfor amb les mans, petita illa verda i grisa, tant se val. L'illa és la meva amiga.
Voldria saber quan vaig començar a transformar-me en un fantasma."
Montserrant Roig, L'hora violeta (1981)
"Aquesta petita illa s'obre al mar tot formant platges solitàries. La gent de l'illa aguanta les figueres nanes amb pals perquè el vent, la tramuntana, hi bufa fort. Els bens i les ovelles pasturen vora les terres ermes.És una illa gairebé hel·lènica, menuda, que s'ha conservat quasi impertorbable des de la prehistòria".
ResponEliminaQUINA COINCIDÈNCIA!! AQUEST LLIBRE M'ENCANTA I AQUESTS DIES EN FAIG UNA RELECTURA. (Anònima amb X). ;)
Bon a tria! fa tants anys de tot plegat que m'han agafat ganes de rellegir-me tots els llibres d'ella!
ResponEliminaTantes relectures per fer de Montserrat Roig... i tant! I no perdre-la mai de vista!
ResponEliminaA Montserrat Roig, amb aquesta prosa poètica, no li calia acudir gaire a la poesia directament. Quina delícia de fragment.
ResponEliminaQuan diu «Moviment és insatisfacció»... fa pensar. Perquè immobilisme també és insatisfacció. On trobar el punt d'equilibri
Justament aquest "Moviment és insatisfacció" és el que em va cridar l'atenció. Sí que fa pensar, sí... Com tu dius, deu seu cosa de saber trobar l'equilibri, vpamies.
ResponElimina