divendres, 19 d’octubre del 2012

No parlaré de mi però en prendré exemple



Descalça

Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa mal caminar descalça
per aquest bosc envidrat
de màscares, proxenetes
i tornaveus del no-res.

Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa por caminar descalça
per aquesta presó on m'ensinistren
amb silencis, odis, fel
i un cert decòrum.

Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa res caminar, descalça
i boja, per les carreteres del món,
amb els peus massa clivellats
per a unes sabates noves. 
 
Irene Climent.

4 comentaris:

  1. Un poema que és tota una declaració d'intencions!

    ResponElimina
  2. Així és! Com ja he dit, en prendré exemple encara que costi!

    ResponElimina
  3. Mira, ens fa una "putada" ;-) a mi i a una amiga que "la" teníem inclosa en un recital de poesia que hem de fer i ara l'haurem de treure perquè havien de ser tot dones!!!
    Però el poema, sigui escrit per un ell o una ella, toca igualment la fibra. Tant és el sexe, no? Salut!

    ResponElimina
  4. Quin poema més preciós, més serè, i més valent.

    ResponElimina