divendres, 28 de novembre de 2014

"Som mare i em sent més feliç que mai"



 En realitat el vers versa "Sóc pare i em sent més fill que mai" però què hi farem, has nascut dona i ara... Ara ets tan feliç! Sí, sí, d'acord, ahir no vares poder anar al concert del Botifarra, però escolta, que en 7 mesos i mig només ahir durant 10 minuts et fes ràbia haver de quedar sola a casa amb el menut.... I en un segon, entre mamella i baves -les teves, no les de n'M., perquè Déu n'hi do quin gust és donar el pit!- decideixes fer-te una pizza, posar-te una peli i que avui covaràs el petit encara més que de costum! I és que són tan bons els braços, tan bona l'olor de mare i es dorm tan bé acompanyat! I apa, a gaudir d'una nit sola amb un altre home al llit que no és el teu, però això sí, sense remordiments i amb el consentiment del marit!

I ara admet-ho: no ets d'aquelles mares que ho tenen tot previst, preparat i controlat. Quan necessites un mocador, mai en tens cap a mà, ni tovalloletes espargides arreu. No. El que tens tu són llibres perquè no se sap mai en quines condicions ni quan n'M es posarà a mamar i depèn del lloc van bé uns llibres o d'altres. En Blai Bonet t'espera al llit, na Yolanda González al balancí, en Claudio Naranjo a la tauleta de la sala, l'ordinador al sofà, sempre a mà. Cap llibre acabat i tots a mitges. I a més, Rosa Jové, Laura Gutman, Empar Moliner però també Francesc Garriga van canviant de lloc i de pàgines segons et convé. Na Marta Rojals, en un mes, quan n'M en tenia 3, em va fer anar de l'estiu a la primavera com si res i bé, ara mateix voldria tornar-hi amb L'altra.

No t'avergonyeix dir que segueixes llegint tant com pots perquè al terra, ben a l'altura del petit de la casa, i tombats de qualsevol manera, no sou bàrbars sinó que sou lectors àvids i t'adones que n'hi ha que t'observen i que amb els seus contes ja volen passar pàgina i t'imiten. I sí, ho trobes meravellós.

I que sí, que això que amb els nens petits no es pot llegir i que una no torna a ser ella mateixa ni té temps de fer res perquè et canvien molt la vida... doncs no ho saps, perquè per ara tot ha canviat, sí, però potser no tant, i si ha canviat, tanmateix, ha estat a per bé: l'amor s'ha multiplicat i a casa hi ha una alegria que encara dura -i dius encara perquè sembla de vegades que aquelles hormones del subidón del part i d'uns dies després, encara t'ho facin veure tot color de rosa -o cel, o taronja o millor encara, color vermell de maduixa. De vegades creus que ho has fet tota la vida -això de ser mare- i penses que com pot ser que uns anys abans pensassis que tu mai ho series, que això no anava amb tu, potser no anava ni amb vosaltres.

I que sí, que no tens feina de moment i que tant de bo enguany et truquin passat el gener o més tard encara... Allargar la maternitat serà un goig i per una vegada ho faràs a la manera tradicional: elles a casa i ells a treballar fora i que portin els diners. Tampoc no te n'estàs de queixar-te -si convé- d'haver de fer de mestressa de casa, que això ho heu de seguir fent a mitges i que quina sort que has tengut que ell ho ha entès, i que tu pots estar per la criatura perquè hi ha algú que et recolza a tu i et mima. Collons, que pinta de bé tot plegat, no?

Malgrat una petita ombra familiar, però, estàs decidida a seguir gaudint d'aquest estat, de seguir practicant l'equilibri i de seguir donant-te tota a la vida, sobretot a la vida que tu has donat, i a la vida que a tu te'n dona, de vida. I que no s'aturi la festa que això tot just ha començat. Aquesta sí que és una llarga i bona aventura i aquesta vegada la vares encertar!


2 comentaris:

  1. enhorabona! ara entenc perquè no escrivies al blog altra feina més amorosa tens!

    ResponSuprimeix
  2. Sí, Elfreelang! Però darrerament tenc escriguera i bloguera! I he sabut trobar un moment per a tot! Tant de bo em duri!

    ResponSuprimeix