dimecres, 15 d’abril de 2009

Ganes de ballar



No tenc paraules però sí música i moltes ganes de ballar. Em compromet a assumir el ritme i ser més salvatge... Que sonin trompetes, baixos i bateries... De primer, piano-piano i a poc a poc que augmenti el ritme insidiosament però lenta. Vull música que m'inciti a moviments sinuosos, sensuals i sutils... i vull moure'm com una moixeta qualsevol de les que hi ha per F. S'acosten a tu i s'autoacaricien. M'ajuntaré a la seva festa -la felina- i ocuparé la plaça del poble com fan els moixos de per aquí. Els he observat durant molt temps. Sé com fer servir la màgia. Jo seré de pèl-roig; tu, gris de retxes negres. En veure'ns, et sorprendràs i ens encalçarem tota la nit i mentre duri l'encanteri només tu i jo sabrem que podem fer l'amor enmig del carrer sense represàlies. Tendrem ganes de ballar per tots els racons que trobem -o dins un cotxe amb una mar sense calma o enmig d'un taller qualsevol en horari de 5 a 7. Ens despullarem de prejudicis i ens descobrirem els secrets i ens confessarem les nostres fantasies. Em llevaràs només el jersei lentament -o potser no tant- i jo t'acariciaré el pèl. Em besaràs tota i ballaràs per a mi al ritme que et marqui la música i, mentre esperam l'arribada de l'èxtasi, ens creurem eterns i tigres enmig d'aquesta selva.
En despertar, només recordaràs haver ballat -per a mi i en posició horitzontal- i a la boca tendràs un regust de nit, líquens, llengua i sexe i riuràs sense saber quina moixa de totes t'ha duit fins a la lluna on hauràs deixat els calçotets.
Així, doncs, vols ballar amb mi ara que comença a ploure i no tenc paraigües?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada