diumenge, 4 d’octubre de 2009

Interpretació

-Sí, ja estic. Podem començar.
[S'obre el teló i t'adones que l'escenari és el mateix, llevat d'alguna cadira canviada de lloc i el color càlid que fa ara la lampadeta de la taula de fusta; els vells actors vénen a saludar-te i aprofiten per dir-te que s'estan a una altra sala, i que sort; mires amb recel el que t'envolta i hi ha noves cares i nous diàlegs que aprendràs gustosament -ja ho saps, t'ho diu el cor.
Diumenge, però, és una obra que t'espanta perquè no t'agrada sentir com impacta enmig del silenci el soroll insistent de les campanes de l'església, que criden anar a missa, com si això fos l'únic divertiment de masses a fer en el dia del senyor i aquí.
Però això ara és igual. El que compta és que per fi romps el silenci i, sorpresa de la sonoritat de les teves paraules, tornes pronunciar el teu nom i decideixes improvisar el teu nou paper tot imaginant-se ser Anita Ekberg a La dolce vita. De sobte rius i encuriosida et demanes qui serà el teu Marcello Mastroianni que vendrà a banyar-se amb tu a la Fontana de Trevi.]

2 comentaris:

  1. Mai se sap qui vindrà i s'avindrà a remullar-se a la Fontana de Trevi...dolce far niente..dolce vita....et torno la visita amb molt de gust Baraula...ens anirem llegint eh?

    ResponElimina
  2. baraulita ya tenía ganas de leerte. todo lo nuevo que te espera, suena taaaan bien.
    quería llamarte, para contarte, que este año seré un poquito más tú,y me meteré en el papel de una profe de foto. yyuuujjuuuuhh
    solo llevo una semana, pero soy feliz.
    y vos? como son los jóvenes a.islados?
    t'enyor companyereta!

    escribes muy bonito

    ResponElimina