dilluns, 14 de desembre de 2009

Dilluns de pots i retrats de colors florescent

Dilluns és dia plujós i guants de tapar-se les sedes dels dits gelats amb què jugues de nit i encalenteixes. Calça sabates banyades i té els peus freds. Passeja per carrers de 5.00, de cel ennigulat però no plou i paraigua. Escurça la setmana i espigola les restes que queden de tu -no fa massa temps que vas ser aquí? Dilluns vol jugar a mòbil i es mossega les ungles i en fuma només un mentre neva i aquí no s'atura de ploure.
Dilluns provoca el vòmit, òstia!, i t'enyora, i t'enyora vol dir molt, encara que em costi de dir i encara que em costin de passar aquestes hores llargues amb tantes feines que tenc per fer. Però dilluns és obstinat, i jo, com una burra, m'entretenc a saber, per quan tornis, qui és Andy Warhol i Akira Tominaga, si és que diu això la cançó.

4 comentaris:

  1. un dilluns que juga a mòbil és, sense cap mena de dubte, una garantia de setmana dolça...o agredolça....
    ...m'ha encantat, està de lujo del amor....

    ResponElimina
  2. ai entre la pluja i la neu i els pots de pintura i els dilluns ....l'enyor si és curt fa més macos els retrobaments!

    ResponElimina
  3. Contra el fred dels dilluns (i dimarts i dimecres i dijous i setmanes senceres i més si l'enyor) radiadors portàtils sota els llençols i mil bosses d'aigua calenta!! Després la realitat és pluja i sota-zeros i tot és d'un blanc que espanta, però des d'allà sota (les mantes) hi ha una vista esplèndida

    ResponElimina