dissabte, 12 de desembre de 2009

A l'estil de Murakami

-Com és que només et cau bé la gent així? Vull dir la gent com nosaltres, una mica trastocats, rebuscats, que no sabem nedar i ens anem enfonsant. Jo, en Kizuki, la Reiko... Com és que no et cau bé la gent normal?
Haruki Murakami, Tòquio Blues


5 comentaris:

  1. Molt bo! relament molt bo! tant en Murakami com els Manel!!!

    ResponElimina
  2. M'agrada el contrast de la lletra amb la posada en escena. És efectiu -tot i que no només un els prestara una mica d'atenció. Era gent normal en un mercat normal.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. compartim forces gustos, pel que veig :)

    ResponElimina
  4. "La única gent que m’interessa és la que està boja, la gent que està boja per viure, boja per parlar, boja per salvar-se, amb ganes de tot al mateix temps, la gent que mai badalla ni parla dels llocs comuns, sinó que crema, crema com fabulosos coets grocs explotant igual que aranyes entre les estrelles”.
    (Jack Kerouac, fragment d'El camí')

    M'ho has fet recordar.

    ResponElimina
  5. que divertit relacionar murakami i manel! són els m&m :)

    ResponElimina