Gràcies, Obrint Pas. Ahir i avui necessitava la vostra força, el ritme encoratjador i alegre.
Queda molt per al 18 d'abril? Els peus no paren de ballar i les soles de les sabates comencen a desgastar-se. Descalça, no sé si ho podria. La ferida resta oberta, però com a l'encadenat Prometeu, cada dia s'obre i cada dia es cura.
cal molt coratge! i molta empenta i esperança per a seguir lluitant!
ResponEliminaIdò...coratge, continua!
ResponEliminaGràcies! Amb aquests ànims, seguir el camí i mirar endavant sempre és més fàcil, encara que la companyia sigui més enllà de la mar o dins la mateixa illa.
ResponEliminaVida, a quants kilòmetres devem estar si és que escrius d'allà on ets???