dimarts, 26 de juliol del 2011

Estiu

Dorms amb un pijama de tardor i rosa. És mànega llarga però no et molesta tot i que si no fos per aquesta síndria que fa gust de festa major i aquestes vacances que tot just aprens a viure, no diries que ets a la plena de l'estiu.
Tens el cap ple de projectes, avions i dates que no quadren mentre passen els dies i l'arena se t'incrusta als dits i les roques ressegueixen el dibuix de traços de sempre a la pell quan vas a S'Algar.

"No m'he mogut d'aquest cos que sóc jo. Amb un sol clic, la meva existència pot encaixar perfectament dins els límits d'aquest cos i quedar-hi tancada. Ja és això, Sóc on he de ser."
Torn a Murakami, el meu Murakami, i pas hores davant aquesta pantalla. L'estiu a la vila té un color estrany i el port m'és enguany una mica indiferent. Vénen els concerts, els Manel i Antònia Font -yupi, hapy, terrasseta! Els cafès no són el que eren i les cerveses a Can M. es converteixen en un ritual marginal però necessari. M'agraden.

Descobreixes noves músiques i et fas una dona 2.0. T'atreu la distàcia, la cuina japonesa i una autocaravana que voldries visitar a l'agost. Qualque dia vas en barca i tens la mar a un pam i el sol de cara. Ben mirat, ja has estat de vacances i avui és un dia qualsevol. T'alegres de saber-te en un equilibri quasi perfecte i retornar a poc a poc a la normal quotidianitat de les dones i els dies. Retornes també a la poesia. En definitiva,

No plou. No fa vent. No fa fred. I la crisi -la punyetera crisi- no és més que un carabassó i mig al plat i que surti el sol avui i faci mal temps diumenge.

6 comentaris:

  1. Bon estiu! descansa! frueix de les vacances!

    ResponElimina
  2. Ei, feia temps sense notícies...m'agrada aquest post tan alegre!

    ResponElimina
  3. "Estiu, síndria, vacances, avions, Murakami, concerts, cerveses, cuina japonesa, poesia..." No hi ha com viure bé!!! M'agrada molt, GRÀCIES(menys la cuina japonesa) ;))

    ResponElimina
  4. Bon estiu, Elfreelang!
    Vida, a poc a poc anirem animant una altra vegada aquest blog... Ens creuarem per Porreres sense saber qui som?
    Anònima amb X... tu sí que saps viure bé, encara que sigui sense la cuina nipona!!! Salut!

    ResponElimina
  5. Hi vaig poc per Porreres, tot i que hi tinc arrels :) qui sap idò...

    ResponElimina
  6. que és de bo en murakami... j.

    ResponElimina