dilluns, 3 d’octubre del 2011

Patchwork

Canvies els mobles de lloc i ja no s'hi valen les excuses del feng shui. Inspirada per una navegació sense rumb a la xarxa i sense invertir ni un sol euro d'aquest miserable sou de mitja jornada que tot just has cobrat, et retrobes ben asseguda en aquesta nova cadira i aquesta vella pastera que et fa de taula amb vistes a uns centímetres de cel blau. Al corral, les margalides, els cactus i dues moixes que, amanyagades i silents, ara dormen i que no em fan enveja. Vist el temps que corre, t'estimes més tenir els ulls oberts, seguir endavant i amb coratge, mai fer la gara-gara a aquests que ens ofeguen a poc a poc i tenir la fe i l'esperança que tot s'ha d'arreglar, que si ens unim, que tot pot ser, i potser, tornen a ser veritat aquells versos de Martí i Pol en què cada dia s'actualitza el Via fora, perquè tot està per fer i tot és possible!

Després de fer gairebé un any que tornes a viure a la vila, trobes per fi el teu raconet des d'on ser i escriure i dir aquests dies que es fan fugissers i els que són mal de passar estones. Deixes una mica enrere l'enyorança i et compons la vida a partir de retalls que conformen la teva existència i del que has estat aquests darrers mesos i tota la vida. Enyores tantes coses! Enyores de sobte tant aquest estiu ara que sents els fred a les cames i el dia que s'escurça i el sol que ja es pon. Però la llenya guaita i malda juganera davall l'escala que mena al terrat per omplir la llar de foc i fum i tornar a començar aquesta tardor amb força i energia renovada que haurà d'omplir tots els racons d'aquesta casa dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabtes i diumenges. El fred, enguany, pot venir quan vulgui.

4 comentaris:

  1. COM SEMPRE: UNA DELÍCIA (anònima amb X)

    ResponElimina
  2. Una delícia de Xocolata ets tu! A veure quan ens veim! Salut!

    ResponElimina
  3. La vila... avui tot passejant entre edificis imperials hi pensava. La vila... dissabte la trepitjaré una estona, breu però intensa, com sempre que vénc des que vaig marxar. Gràcies per les teves lletres. Curen la meva (no)enyorança.

    ResponElimina
  4. un bon apunt....si la vila és com la foto quin goig !

    ResponElimina