dimarts, 10 de gener de 2012

Oda al meu dimarts

Deu ser que és dimarts i els dimarts, ja se sap: festa. Coses de la mitja jornada que m'obliguen a gaudir de la vida, a aprendre a no patir si no cal i a treballar i llegir mentre el xuf-xuf de les llenties al matí i l'olor de pa acabat de fer a l'horabaixa m'alliçonen els sentits i em recorden que la vida també és això en dia feiner, tot i que no toqui i tot i els "hauria" que ressonen al meu cervell i em capfiquen sense importar-hi.
Per fi també dimarts ha decidit fer farina de garrova i omplir el forn de magdalenes de xocolata i escriure en aquest blog mig oblidat però que reprenc avui amb ganes i sense més pretensions que les d'escriure sobre, per fi, l'alegria de viure.
Nadal ha passat factura i el buit del qual tant he escrit darrerament ha seguit sent-hi i resulta que s'ha fet gran. El pare, el pare... però és que la mare és sovint molta pena. Però no volia parlar d'això ara, potser per això no volia escriure, per no parlar sempre del mateix i del que més d'una vegada escriuria i cremaria així tantes paraules que acaben bullint dins mi i que no sempre es fàcil que trobin algú amb qui desfogar-se.
Però avui, avui tenc la sort que és dimarts, oh dimarts! I sona ràdio3, i m'han regalat un trípode per a demà i he fet foc a la xemeneia de la sala que havia de fer fum i que no en fa.
Dimarts, que començares en lluna plena i sexe amb llençols ardents i rialles. Dimarts que has omplert el meu darrer dia de trenta anys -que demà en faré trenta-un-, mare de Déu, i que has passat amb tants ingredients que no tenc més que evocar-te.
Dimarts que he pogut anar a foravila, collir cols i pèsols -aquí toca un altre Déu n'hi do, perquè encara no és temps ni toca- i que he pogut vigilar els dos nous solcs de faves i més pèsols sembrats de diumenge, també ple de glòria.
En definitiva, avui dimarts, desig, per fi, un bon any a aquells que de tant en tant navegau per aquesta pàgina i que sigueu molt feliços, tant com jo ho he estat avui i que, malgrat tots els malgrats, aprenguem a gaudir de les petites coses que la vida quotidiana ens depara i que seguim lluitant sempre per tot allò que ens estimam sense mida. Salut.

7 comentaris:

  1. mooolts d'anys de llenties, sexe i pèsols!!!!!!

    ResponSuprimeix
  2. Voilà! Dia completet ehhh curra??? ;) . Molts d'anys i molta felicitat per a tu confit. (anònima amb X).

    ResponSuprimeix
  3. Ei, polides! Quin gust saber que sou a l'altra banda i que em llegiu les cabòries! Idò això, a la taula i al llit, al primer crit i fora bromes!!! Començant l'any amb bon peu!

    ResponSuprimeix
  4. Bon any, Baraula! Sempre és un plaer llegir-te. Visca els pèsols i les escarxofes! ;)

    Anònima amb C i tres lletres més.

    ResponSuprimeix
  5. Ui que arribo tard i ja en tens 31 i quatre dies! per molts anys! si ets a la flor de la vida! garrova ....què bo! bones magdalenes! i a ser feliç! moltes felicitats!

    ResponSuprimeix
  6. Gràcies Anònim amb C i gràcies Elfreelang per les felicitacions, que mai arriben tard i sempre van bé. Salut!

    ResponSuprimeix
  7. Dos mesos sense pondre... això és massa temps! torna!

    ResponSuprimeix