dimarts, 23 d’octubre del 2012

Dimarts



Quina sort que pots seguir fent odes a dimarts! Et despertes amb Parmènides i divagues en el buit mentre una entrevista a Quim Monzó et fa tornar al món de les aparences, dels sentits, i oblides que fa poc temps t'estaves convertint en un àtom. Fa una hora que intentes curar la ressaca d'aquestes hores que amb la panxa buida has omplert de cervesa i vi, i que unes pilotes amb patata fregida, com si fos de la padrina, ara malden per fer la digestió al teu estòmac i per passar a ser part de tu. Has quedat amb en Plató i fas tard, ho saps, però no dubtes que quan t'hi presentis li ho contaràs tot i li explicaràs la bellesa tal com és, sense cap més necessitat que la de tenir consciència de les coses, sense tenebres i sense pretensions idealistes, que no cal, que toques de peus a terra i la realitat, ja ho veus, és aquest horabaixa, farcit d'il·lusions i fantasies encara que costi i no. El temps passa, la tristesa de vegades se'n va.

3 comentaris:

  1. Millor avui? :) (anònima amb X)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim, sí, molt millor. Avui però ja és demà i tot just acaba de començar... Meam què ens depara dimecres! De moment no ha començat malament. Salut!

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina