dissabte, 3 de novembre de 2012

Sabrem refer camins?

A vegades, la poesia, és un TU o un JO que esgarrifa. Ens trobam els poemes per atzar o els atreiem?

CEL NEGRE

L'esvoliac fa nit a la lluerna. 
Però la pluja em diu que tens raó.
Té, partim-nos la poma en un racó
on no arribi el glaç de la galerna.

Arreu hi ha murs i torres de defensa
i al caire d'aquest cel manen destrals.
Hem travessat el torrent fosc per guals
marcats, amb peus menuts sense remença.

I a les palpentes hem topat l'escut.
Sabrem refer camins, pel viu de l'ordi?
Si no, no hi ha terme per al llagut

que encén tardors amb mots de llibertat.

La lluna nova, saps?, diu que et recordi 
que el NO d'avui du un SÍ a l'altre costat.

Maria-Merce Marçal

3 comentaris:

  1. ;) (anònima amb X)

    ResponElimina
  2. gran poema d'una dona sublim com a dona, persona i poeta! ben triat!

    ResponElimina