dimarts, 26 de maig de 2009

Res important


Tenc unes ganes d'escriure que em desfaig. Tenc tantes ganes de dir, i tantes coses per contar, que no sé per on començar.

Necessit escriure que fa dies que sent com ja ha arribat l'estiu, que he posat les cortines blanques penjant al balcó, i que als vespres, deix les portes obertes. Ombres d'espelmes i olors d'ensems, música de jazz i el renou de la paella en fregir el peixet mentre no-fum cap cigarreta, confonen casa meva amb aquest carrer que gairebé ja no em pertany.

L'hivern s'ha acomiadat de mi sense avisar i m'ha deixat sola. Però no l'oblit ni l'odii per això -seria com culpar les roses de tornar musties; me'n resta, inexplicablement, l'olor, i això és el que compta. La primavera s'ha instal·lat a casa i no em deixa pensar en les coses diàries que encara he de fer, però m'hi vaig acostumant i ja li he agafat certa estima.

Començ a deixar passar les hores lentament, em prenc el temps que calgui per triar de què vull el gelat o quin llibre llegiré avui. No és estiu, però fa temps que visc en una altra estació de l'any i en una altra galàxia.

Seguesc treballant, complint amb els meus horaris, fent el dinar, el llit, estenent la roba, res important... O potser sí, potser hi ha una cosa especial. Com diu J.M.O.: t'estim com una boja i m'aguant.


3 comentaris:

  1. M'ha agradat aquesta idea del continuar treballant i complint malgrat tota la resta: les sensacions, els canvis, les altres galàxies...

    ResponElimina
  2. Supòs que més enllà de la quotidianitat també hi ha unes sensacions i uns estats quotidians que ens fan percebre les coses d'una manera o una altra i no en parlam mai... i això, que de vegades vivim en un món que no és ben bé aquest que ens envolta. I la idea és que passi el que passi, hem de seguir fent el mateix de sempre sense que el nostre estat hi influeixi per res... ai, las! No som de pedra!

    ResponElimina
  3. Ah Baraula, siento que hay algo que estás continuando, un lugar que siempre estuvo ahí y que compartimos mucho durante una época. Y me gusta leerte... Tu si que ets bona!! Me gusta tu primavera, o tu estación personal. A veces el tiempo nos desplaza y creamos lugares propios. Qué bonito reencontrarte en uno de ellos... ¿Vendrás a Singapur?

    Una besada molt forta

    ResponElimina