ck; width: 400px; height:
Una nit la boira arribà a la vall
soterrant les muntanyes i esglésies.
Va ser quan de sobte el poble es va adonar
que entre ells ja no es podien veure.
Com que la calor es feia insuportable
i cap pudor podia fer-los nosa
es van traure els vestits.
Van sortir sentint-se molt més vius que mai,
desitjant trobar-se uns als altres.
A tot arreu bramaven llits de llibertat
perque l'amor omplia l'atmosfera
i al camí també era la portera
que reclamava feta una fera
convidant als seus pits.
Poc a poc es va juntar més personal
que volia gaudir de la gran festa.
Com que tots els cotxes eren aparcats
ho van fer enmig la carreterra
Crits, gemecs, rises, batecs i palmes
descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn.
I així tots els llavis es van enjuntar
i els clatells, les galtes de les natges,
i el perfum de tots els cosos extasiats
esclatant un colectiu orgasme
i tot era una gran meravella
també mascle amb mascle i femella amb femella
tots semblants al déu Pan.
Fins que un matí la trista radio va anunciar
que la boira afrodisíaca se n'anava
a buscar d'algun lloc més necessitat
deixant-vos allà a mitat faena.
Però fent servir l'antiga inteligència
per gaudir d'un millor estat de consciència
es van fer saltar els ulls
Bona nit amor meu!
l'amor és cec!
dimecres, 24 d’agost del 2011
dimarts, 23 d’agost del 2011
#100anysdevalor i un dia
No te'n pots estar i tu també vols fer-li el teu petit homenatge a l'home, homenàs, que et fa estimar més encara el valencià, el teu català. Perquè ens cal molt de valor encara per lluitar per la nostra llengua, perquè tornen les turbulències i sempre, als treballadors de la llengua, ens caldrà estar a l'aguait i ser-hi. Gràcies, Enric, per salvaguardar-nos els mots d'aquesta llengua que no vol ser postergada ni ara ni mai.
Planeta jo (II)
Da outra banda, onde se está a soas co tempo e o eu é un innumerábel que multiplica e se descentra . Chus Pato.
I a ritme de vals, superar l'enyorança, buidar la cervesa, omplir el cendrer, resistir la calor i evitar la col·lisió entre cossos que dibuixen línies corbes en un univers estel·lar i sense boira.
Ataque Escampe - Europa e o ballet from mopalmact on Vimeo.
I a ritme de vals, superar l'enyorança, buidar la cervesa, omplir el cendrer, resistir la calor i evitar la col·lisió entre cossos que dibuixen línies corbes en un univers estel·lar i sense boira.
diumenge, 21 d’agost del 2011
dimecres, 27 de juliol del 2011
dimarts, 26 de juliol del 2011
Estiu
Dorms amb un pijama de tardor i rosa. És mànega llarga però no et molesta tot i que si no fos per aquesta síndria que fa gust de festa major i aquestes vacances que tot just aprens a viure, no diries que ets a la plena de l'estiu.
Tens el cap ple de projectes, avions i dates que no quadren mentre passen els dies i l'arena se t'incrusta als dits i les roques ressegueixen el dibuix de traços de sempre a la pell quan vas a S'Algar.
"No m'he mogut d'aquest cos que sóc jo. Amb un sol clic, la meva existència pot encaixar perfectament dins els límits d'aquest cos i quedar-hi tancada. Ja és això, Sóc on he de ser."
Torn a Murakami, el meu Murakami, i pas hores davant aquesta pantalla. L'estiu a la vila té un color estrany i el port m'és enguany una mica indiferent. Vénen els concerts, els Manel i Antònia Font -yupi, hapy, terrasseta! Els cafès no són el que eren i les cerveses a Can M. es converteixen en un ritual marginal però necessari. M'agraden.
Descobreixes noves músiques i et fas una dona 2.0. T'atreu la distàcia, la cuina japonesa i una autocaravana que voldries visitar a l'agost. Qualque dia vas en barca i tens la mar a un pam i el sol de cara. Ben mirat, ja has estat de vacances i avui és un dia qualsevol. T'alegres de saber-te en un equilibri quasi perfecte i retornar a poc a poc a la normal quotidianitat de les dones i els dies. Retornes també a la poesia. En definitiva,
No plou. No fa vent. No fa fred. I la crisi -la punyetera crisi- no és més que un carabassó i mig al plat i que surti el sol avui i faci mal temps diumenge.
Tens el cap ple de projectes, avions i dates que no quadren mentre passen els dies i l'arena se t'incrusta als dits i les roques ressegueixen el dibuix de traços de sempre a la pell quan vas a S'Algar.
"No m'he mogut d'aquest cos que sóc jo. Amb un sol clic, la meva existència pot encaixar perfectament dins els límits d'aquest cos i quedar-hi tancada. Ja és això, Sóc on he de ser."
Torn a Murakami, el meu Murakami, i pas hores davant aquesta pantalla. L'estiu a la vila té un color estrany i el port m'és enguany una mica indiferent. Vénen els concerts, els Manel i Antònia Font -yupi, hapy, terrasseta! Els cafès no són el que eren i les cerveses a Can M. es converteixen en un ritual marginal però necessari. M'agraden.
Descobreixes noves músiques i et fas una dona 2.0. T'atreu la distàcia, la cuina japonesa i una autocaravana que voldries visitar a l'agost. Qualque dia vas en barca i tens la mar a un pam i el sol de cara. Ben mirat, ja has estat de vacances i avui és un dia qualsevol. T'alegres de saber-te en un equilibri quasi perfecte i retornar a poc a poc a la normal quotidianitat de les dones i els dies. Retornes també a la poesia. En definitiva,
No plou. No fa vent. No fa fred. I la crisi -la punyetera crisi- no és més que un carabassó i mig al plat i que surti el sol avui i faci mal temps diumenge.
dimarts, 24 de maig del 2011
Cant espiritual
Recitares, Biel, com si només jo pogués sentir la teva veu dins aquella sala plena de gent, com si me'l llegissis expressament a mi, que som una persona qualsevol. I el digueres amb tota la intenció de les paraules. I jo, amb tots els 5 sentits, amb el cor i el cos meu vaig escoltar-te aquest cant que vaig fer meu i avui record.
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dar en una altra vida?
Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué "-Atura't"
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria
aturar a tants moments de cada dia
per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fer etern" és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra, només, l'ombra del temps que passa,
i la ilïlusió del lluny i del a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal:
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor: i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s'atura,
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que hi sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!
Joan Maragall
dimecres, 11 de maig del 2011
Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural
El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.
Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.
Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.
Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.
Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.
Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.
Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.
dissabte, 9 d’abril del 2011
Coratge
Tot i que s'acosten maldades, ho tens molt clar. Seguiràs amb més coratge que mai i més si fa falta.
Gràcies, Obrint Pas. Ahir i avui necessitava la vostra força, el ritme encoratjador i alegre.
Gràcies, Obrint Pas. Ahir i avui necessitava la vostra força, el ritme encoratjador i alegre.
Queda molt per al 18 d'abril? Els peus no paren de ballar i les soles de les sabates comencen a desgastar-se. Descalça, no sé si ho podria. La ferida resta oberta, però com a l'encadenat Prometeu, cada dia s'obre i cada dia es cura.
dissabte, 19 de març del 2011
D'espàrrecs i carxofes negres.
Els espàrrecs són molts per no ser d'ombra, manllevats de la pleta del costat però al cap i a la fi, nostres. Les carxofes, de moment bé, i avui en soparé, de la primera, la que em menjaré per tu, com la rasca de canya Valls i el bocí d'ensaïmada de crema cremada que sense tenir gana he tastat per endolcir el paladar.
De foravila, hi anam amb les mans buides i en tornam amb la senalla plena, les sabates brutes de fang i una llista llarga de feines per fer que no tenen aturall i que s'acumulen, inevitablement, com sempre.
dijous, 17 de març del 2011
Al·lucín
I tot perquè en un debat sobre les xarxes socials i el desús d'una cervesa, m'he quedat sola a la terrassa fumant una cigarreta.
Ús i abús en xafarderies, collons, tu, quines manies!
Escric quasi a mode de diari personal, i crec amb la revolució en les xarxes socials.
Per tafanejar més que una mica, telefon a una amiga.
I si res d'interessant vull dir, que em llegeixi que no em pugui sentir.
Si és que vol i li agrada, tothom té dret a fer el que li dóna la gana.
Ús i abús en xafarderies, collons, tu, quines manies!
Escric quasi a mode de diari personal, i crec amb la revolució en les xarxes socials.
Per tafanejar més que una mica, telefon a una amiga.
I si res d'interessant vull dir, que em llegeixi que no em pugui sentir.
Si és que vol i li agrada, tothom té dret a fer el que li dóna la gana.
dilluns, 21 de febrer del 2011
#hihasenyal
Quedes meravellada. Despertes tard del teu malson però t'acompanya una multitud que crida amb tu i per tu. Tots desperts. Ningú no dorm. Ja es fa enfora la becadeta, sabem que no és hora de dormir, parafrasejant en Majoral.
La llengua t'ha obligat a enxarxar-te una altra vegada, a tu, que creies que ja no tenies gaires coses més a dir.
De totes maneres, avui, res més; demà passat, Vinyoli.
dijous, 17 de febrer del 2011
Sense senyal
Ja sé que darrerament parlava poc. Justament feia dies que per diferents circumstàncies em venien les ganes d'escriure que m'estava avesant als calls de la pell i a tantes altres ferides per culpa d'aquest mal temps. El tancament del repetidor de TV3 al País Valencià, ca nostra, és una altra d'aquestes putades -i no deman perdó per ser tan realista. Fer una llei explícitament per impedir als valencians poder triar veure TV3 al País Valencià és un atemptat contra la llibertat d'expressió i un altre atac colonialista i imperialista del govern Camps. Ja ho va ser no incloure en la llista de la televisió digital els canals de parla catalana -a diferència de les Illes Balears-, però ara la cosa ha sobrepassat els límits i ens vestim de dol.
Avui, que per fi havia tornat a parlar, tornaré restar una altra vegada muda i sense senyal, com Vilaweb durant 24h, perquè el país, el país sencer, ha estat víctima d'un dels grans atemptats del PP en contra de la llibertat d'un poble, del dret de decidir, d'expressió i ha untilitzat les institucions públiques en contra de la seva pròpia llengua: la catalana.
Que quedi clar, però, que no ens rendirem.
Avui, que per fi havia tornat a parlar, tornaré restar una altra vegada muda i sense senyal, com Vilaweb durant 24h, perquè el país, el país sencer, ha estat víctima d'un dels grans atemptats del PP en contra de la llibertat d'un poble, del dret de decidir, d'expressió i ha untilitzat les institucions públiques en contra de la seva pròpia llengua: la catalana.
Que quedi clar, però, que no ens rendirem.
dimarts, 7 de desembre del 2010
Just wanna have fun
No ponc, ara em ponen a mi, les idees però sobretot les gallines, que s'han estrenat amb un ou de rovell ben vermell i llescam pa per fer-hi mulletes.
La vida no sempre és pa amb formatge i avui és una excepció.
dijous, 11 de novembre del 2010
El raïm d'Eslòvenia
Anem a pams i sense pressa, però amb decisió. A 12 volts. Sí, 12 volts em piquen la curiositat i basten. Bótes de vi i premses de fa mil anys. El buit, per omplir. El vi, per beure. El llit, per no dormir. El tom migpartit per la lectura i el cendrer buit d'haver deixat de fumar. A diferents temperatures i ritmes, el raïm d'Eslovènia escalfa, que ja és molt, però no engata.
dissabte, 23 d’octubre del 2010
Policromàtica
Em passa, el que em passa és que de vegades no estic bé enlloc, ni tan sols estant enmig.
El que vull dir, és que massa vegades no sé ben bé on posar-me.
Ara escric des de l'altra M., la grossa, i des d'F., l'altra F., i el Retorn no és ni tan fàcil ni difícil, ni aquí, ni 50 km. a la rodona. Res és com abans, però, i ni la casa, ni el llit, ni l'hora de pagar quan faig la compra esborren aquesta realitat que no s'explica ni amb paraules.
Passen els dies i se succeeixen els colors en una gamma de verds i grisos que no s'ajusten del tot a la tardor rogenca i groga d'aquesta aspra tristesa que ho amara tot.
Temps al temps, encara que costi trobar el moment, el lloc, el llapis i les claus.
Sense frisar ni fer-ne comptes, avui he vist dues vegades la lluna i, sense pensar-m'ho dos pics, l'obr i me la bec. No és fàcil distreure'm però esper que l'alcohol entretengui aquest constipat que m'ha tret de polleguera i m'ha fet ser dependent d'uns mocadors de paper blancs i insuficients i a la meva llista de pors hi he afegit la de quedar-me'n sense.
dimarts, 3 d’agost del 2010
Al desert, fent la fotosíntesi
I jo, avui, com si enyoràs la pluja, he sortit a fora a fer la fotosíntesi i, enmig d'un cel ennigulat, he gaudit d'una treva solar i m'he tornat a escalfar tota.
http://an-tavia-na.blogspot.com/
dilluns, 21 de juny del 2010
No quotidianitat
Ahir i avui tots els camins duen a foravila. Avui és 21 i ahir... Ahir va ser diuemenge i els diumenges són ara una autèntica putada.
Et prepares per al comiat, closing time, i escrius amb guix el punt -i a part- d'un final que no hauries volgut ni imaginar i d'un adéu forçat i sense escrúpols.
dijous, 17 de juny del 2010
Para che falar de amor
Érem feliços a G. i érem tres en un llit de plaça i mitja nunha bufarda de 30.
Torna'm a G., porta'm carrer amunt i bars avall a ficar el nas en copes blanques de lluna plena i vi de "berrantes" i tapa de racció que sobrarà i ens endurem a casa. Dus-me allà on dos anys, bones notícies i sexe, orgasme segur i traca de coets final. De nit, fins que escampi, i quinoa vol dir Annette.
Coca de trampó a San Pedro, i segona adolescència amb Fran-sex i sense tu. Petons a mil i festa, molta festa, però sobretot una alegria sentida amb tots els 5 sentits i de veritat. L'alegria que no mata i que és d'aquelles que fa enveja.
Escrius sense saber si te'n sortiràs però te l'estimes, la vida, molt, i t'agrada escriure de tant en tant aquí i trencar-t'hi el cap per acabar dient bajanades sense sentit i que vés a saber tu per quins ous necessites fer-ho. És dur estimar allò que et fa mal i la vida ara te'n fa però no te'n queda d'altre que aferrar-t'hi i viure-la.
Tanmateix tot es resumeix en allò que diuen els Love de "te echo de menos y menos cada día es más", però que és aprendre a viure el buit i a tenir a la panxa un foradet que s'enyora.
Els amics ajuden però els amants més, sobretot aquells que fa 10 anys que et mimen i tu cuides perquè no se'n vagin i perquè només ells et saben fer pessigolles quan més necessites riure.
divendres, 28 de maig del 2010
Anar fent
Hi ha dies que no i d'altres que menys. Avui en fa 10 i tal dia farà un any. Coses que passen. Tant poc temps per a tot i tant massa per a res. O potser la mida justa.
Conserves l'alegria però t'ocupa la tristesa. Ara ja et sents de l'altre bàndol i et fot: "Mon pare va morir de leucèmia". I com si res et poses les ulleres, et moques i te'n vas. Hi ha molta paperassa a fer, fa mal temps i vessa, sobretot molta vessa. El cabàs de la roba segueix ple i la rentadora està per estendre. Res no es fa si no t'hi poses però cuinar t'entretén ni sigui per un dia. Avui vol sortir el sol però demà no ho saps encara que en Mauri hagi afirmat que el temps seguirà estable tot i que a tu, aquestes qüestions meteorològiques, ara ni t'interessen ni t'importen.
I si fas una crema de carabassa per no pegar-li més voltes?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)